Mai Oltra ens presenta ’51 kilos menos’

«Sempre he menjat d’amagat, des dels vuit fins als vint-i-set anys, quan li ho vaig dir per primera vegada en veu alta a la meva parella. Mai abans li ho havia comptat a ningú, ni a metges o psicòlegs, i creu-me quan et dic que he anat a molts especialistes. Realment aquest va ser un primer pas increïble».

En aquest llibre no trobaràs una dieta per a perdre pes de manera ràpida i sense esforç. No la trobaràs perquè no existeix. En les seves pàgines, Mai Oltra, creadora del exitós blog @entretallas, ens conta la seva història en primera persona. Coneixeràs com, un dia, pesant 114 kg i mesurant 1,62, va fer el pas més sincer de la seva vida: deixar de mentir-se a si mateixa i als altres i abandonar els mals hàbits que li estaven costant la salut i l’autoestima.

Amb una alimentació saludable, esport, horaris adequats, disciplina, constància i treballar-se diàriament, Mai ha après a voler-se, a respectar-se, a escoltar-se i a prestar-se tota l’atenció del món.

Aquesta és una experiència personal comptada amb total sinceritat, en un blog sobre vida saludable que s’ha convertit en un espai segur i preciós on moltes dones amb problemes d’alimentació, o senzillament amb ganes d’acceptar-se, senten que poden parlar sense que se les jutgi; sense que l’important sigui el seu pes. Blog que ara s’ha convertit en llibre en aquestes sinceres pàgines, plenes d’amor, de gratitud, d’exercicis pràctics i, sobretot, de motivació.

’51 kilos menos’ aconseguirà que distingim la fam real de la fam emocional i que ens acceptem com som, digui el que digui la bàscula. Perquè… Quin enemic de la dona es va inventar que la talla mesura el seu grau de felicitat?

’51 kilos menos’ és un llibre editat per Editorial Arcopress.

Acte en col·laboració amb el programa Cel·la Cupido de Tarragona Ràdio.

«Em dic Mai i soc fotògrafa. Vaig néixer a Alcoi, actualment visc a Barcelona, ciutat que estimo. Durant tota la vida he tingut problemes amb el meu pes i la meva autoestima. Fa dos anys pesava 114 kg, avui he arribat als 62. En aquests tres anys he après a conèixer-me, a escoltar-me i a parar-me esment. A conseqüència d’això la meva vida ha canviat d’una forma increïble. He passat de tenir una vida absolutament sedentària, i una mala relació amb el menjar, a practicar esport sis dies a la setmana i, sobretot, a aprendre que el menjar no és la meva enemiga, sinó una aliada diària. Intentaré compartir en aquest llibre aquest aprenentatge. Espero que la meva experiència us serveixi d’alguna cosa.»