‘Democràcia i cura’ presentació a càrrec d’Iris Parra i Laia Otero

L’Iris Parra, prologuista i traductora del llibre, i Laia Otero, de l’associació feminista de cooperació internacional Cooperacció, ens parlaran del llibre ‘Democràcia i cura’ (Raig Verd Editorial) de la professora de ciències polítiques Joan C. Tronto en una nova entrega ‘Amor llibres’ del programa Cel·la Cupido de Tarragona Ràdio!

Les persones s’enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d’una perspectiva cuidadora.

Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes.La idea que la producció i l’economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d’aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.

Iris Parra Jounou (Barcelona, 1989). Graduada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona, postgrau en atenció prehospitalària urgent i màster en pensament contemporani i de tradició clàssica. Combina la recerca amb la creació artística musical i poètica. Ha publicat els llibres Ofuscas tríadas (2009), Incierta realidad (2011), Cordes de violí (2013) i Malaiàlam (2014) i ha col·laborat en diverses antologies poètiques i revistes literàries com Barcarola, The Barcelona Review, Alga o Canibaal entre d’altres. La premissa és trenar sempre, filar tot allò que genera emoció i, després d’un goig passatger, dinamitar-ho tot per a crear de nou, des del marge.