‘El cor més humil’ d’Andrés Villa

Som a l’estiu del 1938, a Valldeperes, un llogaret a tocar de Sant Magí de la Brufaganya. L’Angeleta i el Pepet han de viure separats: ell, cridat a files; ella, a càrrec de quatre criatures i el padrí de setanta-set anys.

I ens trobem davant la història d’una de tantes dones pageses que es queden a casa amb tota la collita de l’any per segar, mentre els homes són a la guerra.

Aquest projecte arrenca amb la troballa d’un centenar de cartes amagades durant més de vuitanta anys a cal Jan de Valldeperes. Combinant documentació històrica i narració literària, l’autor dona veu a l’Angeleta, amb qui vivim el dia a dia d’un estiu en temps de guerra. Però no des del punt de vista heroic dels homes que van a lluitar al front, sinó de la rereguarda formada per les dones que s’han de quedar a càrrec de la casa i de les terres.

Andrés Villa (Esplugues de Llobregat): Va estudiar la Diplomatura en Estadística (UB) però l’abandonà a tres assignatures del final per començar a treballar de programador informàtic. Entre algorisme i algorisme va sentir la necessitat d’explicar històries i cursà el Màster en Escriptura per a Televisió i Cinema (UAB).

El 2010 va estrenar el seu primer llargmetratge de ficció, Learning (guió i direcció), amb bona acollida a diversos festivals independents. També es va interessar pel gènere documental musical, i va guanyar el premi al millor documental al CL’Hips 2011, amb Costo Rico (guió, direcció i muntatge), i amb I need a Dodge (comuntatge) va obtenir la menció especial del jurat al a l’In-Edit 2015. El seu últim treball, Olivia (codirecció, coguió i muntatge), ha obtingut el premi a la millor direcció a l’Eurasia International Film Festival 2020.