Jóvenes antifranquistas d’Eugenio Del Río

Eugenio del Río va ser protagonista i testimoni de l’última etapa de l’oposició antifranquista. Aquesta és la seva memòria i la crònica de la seva generació.

La incorporació de milers de joves a la lluita contra el Règim en els anys seixanta i en la primera meitat dels setanta del segle XX va suposar un fet rellevant en la història de l’activitat antifranquista, que no va fer sinó reforçar-la. El present assaig és el fruit de reflexions que han anat incubant-se prolongadament, al llarg de més de tres dècades, en les quals Eugenio del Río ha anat reunint notes i materials de referència la petjada de la qual es deixa veure al llarg d’aquestes pàgines.

L’arribada d’aquesta ona juvenil es va deixar sentir en moltes estructures: Partit Comunista d’Espanya, associacions catòliques, institucions culturals, plataformes sindicals, grups nacionalistes diversos i també en les noves organitzacions de l’extrema esquerra, a les quals es dedica aquest llibre, encara que el radicalisme juvenil d’aquests anys no es va expressar només a través de les noves organitzacions d’extrema esquerra, sinó que va arrelar també en altres organitzacions o en associacions catòliques, com la Joventut Obrera Cristiana o les Avantguardes Obreres.

L’objecte d’aquest treball és, en definitiva, el radicalisme ideològic dels joves que es van incorporar a la lluita antifranquista en la seva última etapa; fins llavors, el Partit Comunista havia aconseguit enquadrar a la major part dels qui van optar per organitzar-se per a combatre al franquisme.

Eugenio del Río (Donostia-San Sebastián, 1943) va ser secretari general del Moviment Comunista entre els anys 1975 i 1983. En l’actualitat és editor de www.pensamientocritico.org.